Dits en urpa o en martell: per què apareixen i com es tracten

Has notat que un o diversos dits del peu es dobleguen cap avall i ja no recolzen com abans? Els dits en urpa i els dits en martell són deformitats molt freqüents que solen instal·lar-se a poc a poc, gairebé sense adonar-te'n, fins que apareixen molèsties amb el calçat o dureses en zones concretes.

La bona notícia és que, en la majoria dels casos, es poden abordar de manera conservadora, sobretot si s'actúa aviat. En aquest article t'expliquem per què apareixen, com reconèixer-los i quines opcions hi ha per cuidar-los sense dramatitzar.

El que llegiràs

• Què són exactament els dits en urpa i en martell
• Per què apareixen: calçat, biomecànica i causes neurològiques
• Els senyals que convé vigilar
• Tractament conservador: calçat, plantilles i exercicis
• Quan es planteja valorar la cirurgia

Què són i en què es diferencien

Tant el dit en urpa com el dit en martell són deformitats de les articulacions dels dits del peu. La diferència és quines articulacions es dobleguen. En el dit en martell la flexió es produeix a l'articulació del mig del dit, que queda "de pic" cap amunt. En el dit en urpa es dobleguen tant l'articulació del mig com la de la punta, de manera que el dit recorda una urpa que es clava cap a terra.

Al principi la deformitat sol ser flexible: el dit es pot redreçar amb la mà. Amb el temps pot tornar-se rígida, i aleshores les opcions canvien. Per això el moment de la revisió importa tant.

Característica	Dit en martell	Dit en urpa
Articulació afectada	Del mig del dit	Del mig i de la punta
Aspecte	Dit "en pic" cap amunt	Dit corbat cap a terra
Dits més habituals	Segon dit	Diversos dits alhora
Frec del calçat	Part superior del dit	Punta i part superior

Per què apareixen

Poques vegades hi ha una única causa. El més habitual és una combinació de factors que, amb els anys, desequilibren els petits músculs que estabilitzen els dits.

• Calçat: sabates estretes de puntera, tacó alt o massa curtes obliguen els dits a doblegar-se de manera mantinguda.
• Biomecànica: peus amb molt arc, galindons o una forma del peu on el segon dit és més llarg afavoreixen la sobrecàrrega.
• Causes neurològiques o metabòliques: en alguns casos, certes malalties neurològiques o la diabetis alteren l'equilibri muscular i sensitiu del peu.

Senyals que convé vigilar

No cal esperar que faci molt mal. Aquestes són pistes que val la pena una revisió:

• Un dit que es doblega i ja no recolza bé el tou.
• Dureses o durícies a la part superior del dit o a la punta.
• Frec o molèstia amb sabates que abans duies sense problema.
• Vermellor o pell irritada a la zona de fricció.

Tractament conservador

Quan la deformitat encara és flexible, hi ha molt marge per treballar sense cirurgia. L'objectiu és reduir la pressió, millorar la mobilitat i frenar la progressió.

• Calçat adequat: puntera ampla i alta, sola que no comprimeixi i materials que no freguin.
• Plantilles de descàrrega: ajuden a redistribuir les pressions i a alleujar les zones de recolzament excessiu.
• Exercicis: mobilitat i enfortiment de la musculatura intrínseca del peu, que sovint està afeblida.
• Cura de la pell: tractar dureses i durícies evita que es converteixin en ferides, especialment important en persones amb diabetis.

Quan es valora la cirurgia

Si la deformitat s'ha tornat rígida, fa mal de manera constant o limita molt la vida diària, es pot plantejar una valoració quirúrgica. A Fisiomove no operem: ens centrem en l'abordatge conservador i en el seguiment. Quan cal valorar cirurgia, ho derivem al nostre centre col·laborador Clínica PROA (Sabadell), i continuem acompanyant-te en la part de fisioteràpia i podologia.

Si notes que algun dels teus dits ha començat a doblegar-se o et molesta amb el calçat, el millor és revisar-ho aviat, quan encara és flexible. A Fisiomove valorem el teu peu, la teva manera de caminar i el teu calçat, i et proposem un pla a la teva mesura. Pots demanar cita fàcilment per WhatsApp i ho veiem amb calma.