Nens que fiquen els peus cap endins (marxa convergent)

Veus que el teu fill camina o corre amb les puntes dels peus cap endins, potser ensopega més del compte, i et preocupa si això es quedarà així. És un dels motius de consulta més habituals en salut pediàtrica del peu.

La bona notícia és que la majoria de vegades la marxa convergent (els peus apuntant cap endins) forma part del desenvolupament normal i es resol sola a mesura que el nen creix. Tot i així, convé saber d'on ve i quan mereix una valoració.

T'expliquem les causes més freqüents, com evoluciona amb l'edat i quins senyals indiquen que convé revisar-ho.

El que llegiràs

• Què és la marxa convergent.
• Les tres causes més freqüents segons l'edat.
• Com evoluciona amb el creixement.
• Quan convé preocupar-se.
• Què NO sol ajudar.

Què és la marxa convergent?

Parlem de marxa convergent quan, en caminar, els peus apunten cap endins en lloc de mirar al davant. Popularment es diu que el nen camina «ficant els peus». Pot notar-se més en córrer o quan el nen està cansat, i de vegades provoca ensopegades perquè un peu enganxa amb l'altre.

L'important és entendre que, gairebé sempre, no és un problema del peu en si, sinó de com estan orientats els ossos de la cama en aquesta etapa del creixement. I aquesta orientació va canviant amb l'edat.

Les causes segons l'edat

Hi ha tres causes típiques, i cadascuna és més habitual en una franja d'edat:

En els nadons, la causa sol estar en el mateix peu (metatars aducte), per la postura dins de l'úter. En els primers anys, el més freqüent és la torsió interna de la tíbia. I a partir dels tres o quatre anys, és habitual l'anteversió femoral, en què el maluc està girat cap endins; aquests nens solen seure en «W» amb facilitat.

Com evoluciona?

La tendència natural d'aquestes tres situacions és a millorar amb el creixement. L'avantpeu corbat del nadó sol corregir-se en els primers mesos o el primer any. La torsió tibial interna tendeix a resoldre's en els primers anys de vida. I l'anteversió femoral va disminuint de manera gradual al llarg de la infància, sovint fins a l'adolescència.

Per això, en la gran majoria de casos el tractament és l'observació i la vigilància: comprovar en les revisions que la cosa millora, sense necessitat de plantilles, fèrules ni sabates especials, que en aquests casos no han demostrat canviar l'evolució. És un procés lent, de mesos o anys, i de vegades costa veure el canvi en el dia a dia; per això ajuda comparar en el temps i no obsessionar-se amb cada pas que fa el nen.

Quan convé preocupar-se?

Encara que l'habitual és que es resolgui sola, hi ha senyals que aconsellen una valoració: que la marxa cap endins sigui molt marcada o clarament asimètrica (molt més un costat que l'altre), que empitjori en lloc de millorar amb l'edat, que provoqui caigudes molt freqüents o dolor, que s'acompanyi d'altres alteracions o d'un desenvolupament motor que no avança com s'espera, o simplement que als pares els generi molta inquietud. En aquests casos, la valoració ajuda a confirmar que es tracta d'una variant normal o a detectar alguna cosa que necessiti seguiment.

Què no sol ajudar

És freqüent pensar en plantilles, botes ortopèdiques o corregir la manera de seure a tota costa. En la marxa convergent típica, aquestes mesures no han demostrat accelerar la correcció. El que sí que té sentit és fomentar el joc i el moviment variat, evitar forçar postures i, sobretot, recolzar-se en una valoració que confirmi que l'evolució és l'esperada. Seure en «W» de tant en tant no és dramàtic, tot i que convé oferir altres postures de joc.

Si tens dubtes sobre com camina el teu fill, una valoració en podologia pediàtrica serveix per orientar, explicar què esperar segons l'edat i tranquil·litzar, que moltes vegades és just el que cal.

A Fisiomove (Campus UAB, Cerdanyola del Vallès) fem una valoració completa per entendre el teu cas i proposar-te un pla realista, sense promeses ni prèsses. Si vols que hi fem una ullada, escriu-nos per WhatsApp i busquem un moment per a la teva valoració.