Inici Fisioteràpia Podologia ★ Especialitat extremitat inferior Entrenament personal Traumatologia Presoteràpia (Reebots) Equip Blog Preus Contacte Castellano Demana cita per WhatsApp
IniciBlog › Lesions esportives
Lesions esportives

Trencament de fibres: graus, símptomes i recuperació

Helena Garganté · 17 desembre 2026 · 4 min de lectura

Un gest brusc, un esprint, un canvi de direcció i de sobte una punxada que t'obliga a parar. El trencament de fibres o esquinç muscular és una de les lesions esportives més freqüents, i també una de les pitjor gestionades pels mites que l'envolten.

El que facis en les primeres 48 hores i en les setmanes següents marca bona part del resultat: no és el mateix tractar-la bé des del principi que aplicar calor o massatge massa aviat i allargar la recuperació.

Aquí t'explico els graus, com reconèixer-los, què fer a l'inici i com són les fases de readaptació.

El que llegiràs

  • Què és un trencament de fibres i per què passa.
  • Els tres graus i els seus símptomes.
  • Què fer (i què no) en les primeres 48 hores.
  • Les fases de readaptació fins a tornar a competir.
  • Quan demanar valoració professional.

Què és un trencament de fibres

El múscul està format per milers de fibres que es contreuen i estiren. Quan la tensió supera el que la fibra tolera, algunes es trenquen. Passa sobretot en gestos explosius, frenades o quan el múscul està fatigat, poc escalfat o feble. Els més afectats en l'esport són l'isquiotibial, el bessó, el quàdriceps i l'adductor.

Els tres graus

No tots els trencaments són iguals. Classificar-los ajuda a estimar terminis i a no precipitar la tornada.

GrauQuè passaSímptomesRecuperació orientativa
Grau I (lleu)Trencament de poques fibresMolèstia localitzada, sense pèrdua clara de força1-3 setmanes
Grau II (moderat)Trencament parcial més ampliDolor agut, pèrdua de força, de vegades hematoma3-8 setmanes
Grau III (greu)Trencament complet del músculDolor intens, impotència funcional, hematoma marcat, de vegades buit palpableSetmanes a mesos, pot requerir cirurgia

Els terminis són orientatius: depenen del múscul, del teu estat previ i de com es gestioni. Una valoració clínica (i de vegades una ecografia) ajuda a confirmar el grau.

Les primeres 48 hores: què fer i què no

En la fase aguda l'objectiu és protegir la zona i controlar la inflamació sense frenar la reparació. El prioritari és repòs relatiu, protecció, gel suau, compressió i elevació, a més d'evitar carregar el múscul en gestos que facin mal.

I aquí el punt clau, perquè és on més es falla: res de calor, massatge intens ni estiraments forts en les primeres 48-72 hores. El calor i el massatge precoç augmenten el sagnat i la inflamació en una zona que acaba de trencar-se, i poden allargar la recuperació o afavorir que es formi teixit fibrós de mala qualitat. El massatge i el calor tenen el seu moment, però més endavant.

Les fases de readaptació

La recuperació no és només esperar que deixi de fer mal. Es treballa per fases: primer protegir i reduir dolor; després recuperar mobilitat i activar el múscul sense dolor; llavors reintroduir força de forma progressiva, començant per contraccions suaus i avançant cap al treball excèntric; i per últim readaptar al gest esportiu, amb velocitat, canvis de direcció i potència, abans de tornar a competir.

Saltar-se fases és la causa número u de recaiguda. Tornar abans que el múscul toleri força i velocitat multiplica el risc d'un nou trencament, sovint pitjor que el primer.

Per què fa mal tornar a trencar-se

Una recaiguda rarament és mala sort. Sol passar perquè el múscul torna a l'activitat sense haver recuperat tota la seva força, sense tolerar la velocitat o amb un teixit de reparació que encara no aguanta la tensió del gest explosiu. El problema és que cada nou trencament deixa més cicatriu i fa el múscul una mica menys elàstic, així que prevenir la primera recaiguda és clau.

Hi ha factors que augmenten el risc i convé tenir en compte: una lesió prèvia al mateix múscul, la fatiga acumulada, un escalfament pobre, la falta de força de base i els gestos explosius sense adaptació. Treballar la força durant tot l'any, i no només quan fa mal, és la millor prevenció davant els trencaments de repetició.

Quan demanar valoració

Si has notat una punxada clara, has perdut força, ha sortit hematoma o no pots carregar la cama amb normalitat, convé una valoració aviat per confirmar el grau i planificar la recuperació. A Fisiomove valorem la lesió, et guiem en la fase aguda i dissenyem la readaptació per fases fins a la tornada segura al teu esport. Demana la teva valoració a Fisiomove i reserva la teva cita per WhatsApp.

H
Helena Garganté

Fisioterapeuta (col. 11686) i podòloga (col. 2240), cofundadora de Fisiomove i professora del Grau de Podologia de la UB. Contingut revisat per l'equip clínic col·legiat.

Contingut educatiu amb finalitats informatives, revisat per l'equip clínic col·legiat de Fisiomove. No substitueix una valoració professional presencial: davant de dolor persistent, consulta amb el teu fisioterapeuta o podòleg.

FAQs

Preguntes freqüents

Els símptomes orienten: grau I molèstia sense pèrdua de força, grau II dolor i pèrdua de força amb possible hematoma, grau III dolor intens i impotència. La confirmació és clínica i de vegades ecogràfica.

No en les primeres 48-72 hores. El calor i el massatge precoç augmenten el sagnat i la inflamació i poden allargar la recuperació. Tenen el seu moment, però més endavant.

Depèn del grau: un grau I pot resoldre's en 1-3 setmanes, un grau II en 3-8, i un grau III necessita setmanes o mesos. Són terminis orientatius.

Gairebé sempre per tornar abans d'hora. Si el múscul no ha recuperat força i no tolera velocitat, el risc d'un nou trencament es dispara. La readaptació per fases és el que preveu la recaiguda.

El teu cos no s'arregla sol. Ja ho saps.

La majoria de la gent espera que el dolor sigui insuportable. Per llavors, el que era senzill es converteix en un problema seriós. No siguis d'aquesta majoria. Cita en pocs dies i resposta el mateix dia per WhatsApp.