Tots els nens cauen, ensopeguen i es fan algun cop mentre aprenen a moure's. Forma part del joc i del desenvolupament. Tot i això, moltes famílies ens pregunten el mateix: "el meu fill sembla més maldestre que els altres, és normal o hauria de revisar-ho?".
La resposta gairebé sempre és tranquil·litzadora. La coordinació es construeix a poc a poc i cada nen porta el seu ritme. Però convé saber què és esperable a cada edat i quins senyals sí que mereixen una mirada professional. Això és just el que t'expliquem aquí, sense alarmismes.
El que llegiràs
- Com es desenvolupa la coordinació per edats
- Què és maldestresa normal i què no ho és tant
- Senyals que sí que convé revisar
- Què mira la podologia al peu i la marxa
- Quan consultar amb calma
La coordinació s'aprèn per etapes
Caminar, córrer, saltar o anar en bici no apareixen de cop: són habilitats que el cervell i el cos van afinant amb la pràctica. Els primers anys és completament normal veure una marxa una mica insegura, caigudes freqüents i moviments poc fins.
| Edat orientativa | Què sol veure's |
|---|---|
| 1-2 anys | Marxa amb cames separades, caigudes freqüents, passos insegurs |
| 3-4 anys | Corre millor, salta amb dos peus, puja escales alternant |
| 5-6 anys | Salta a peu coix, millora l'equilibri, comença a anar en bici |
| 7 anys en endavant | Moviments més fins i coordinats, gestos esportius |
Aquestes edats són orientatives. Un nen pot anar una mica per davant o per darrere i continuar estant dins de la normalitat. Hi influeixen moltes coses: quant es mou i juga, si ha tingut oportunitats de córrer i enfilar-se, i fins i tot el seu caràcter, perquè els nens més prudents de vegades semblen menys hàbils quan en realitat només són més cautelosos. Comparar amb germans o amb altres nens del parc sol generar preocupació innecessària, perquè el rang de la normalitat és molt ampli.
Maldestresa normal davant senyals d'alerta
La majoria de "maldestreses" són simplement part de l'aprenentatge. El que orienta no és una caiguda aïllada, sinó el conjunt i l'evolució. Aquests són senyals que sí que convé revisar:
- Ensopega molt més que altres nens de la seva edat i no millora amb el temps.
- Camina sempre de puntetes o amb els peus molt cap endins o cap enfora.
- Es cansa de pressa, es queixa de dolor o evita córrer i jugar.
- S'acosta molt a les coses per veure-les o sembla que no calcula bé les distàncies.
- Ha perdut habilitats que abans tenia.
L'última mereix atenció especial: si un nen retrocedeix en coses que ja feia, convé consultar-ho amb el seu pediatre.
Què mira la podologia
Moltes vegades la sensació de maldestresa té a veure amb com recolza i camina el nen. En una revisió de peu infantil observem:
- La marxa: com camina i corre, si hi ha rotacions de la cama o del peu.
- El recolzament del peu: arc, taló i repartiment de pressions.
- L'equilibri i l'estabilitat en estar dret i en moviment.
- El calçat: si és adequat a la seva edat i a la seva manera de caminar.
Amb aquesta informació podem orientar si el que veiem entra dins de l'esperable, si convé treballar alguna cosa amb exercici i joc, o si té sentit derivar a un altre professional (per exemple, una revisió visual). És important recordar que la maldestresa gairebé mai depèn només del peu: la visió, la força, l'atenció i l'experiència motora també compten, i per això una bona valoració mira el nen en conjunt i no només una part.
Quan consultar
No cal esperar que hi hagi un problema clar. Una revisió tranquil·la serveix, sobretot, per quedar-se tranquil. Té sentit consultar si notes diversos dels senyals anteriors, si el nen es queixa de dolor, o simplement si et queda el dubte i prefereixes veure-ho. Moltes vegades la conclusió és que tot va bé i que només necessita temps i joc per continuar madurant; i quan convé acompanyar alguna cosa, com més aviat es comença, més fàcil resulta fer-ho des del joc i l'activitat quotidiana.
A Fisiomove valorem el peu, la marxa i el desenvolupament motor del nen amb una mirada propera i sense alarmismes, i t'expliquem amb claredat què és normal i què convé acompanyar. Si vols sortir de dubtes, pots demanar cita per a una revisió per WhatsApp i ho veiem junts.
Preguntes freqüents
Els primers anys sí: la coordinació s'aprèn amb la pràctica i les caigudes formen part del procés. El que orienta no és una caiguda aïllada, sinó el conjunt i si millora amb el temps.
Que ensopegui molt més que altres nens i no millori, que camini sempre de puntetes o amb els peus molt girats, que es cansi o es queixi de dolor, o que perdi habilitats que ja tenia.
Observem la marxa, el recolzament del peu, l'equilibri i el calçat per orientar si tot entra dins de l'esperable, si convé treballar amb exercici o si té sentit derivar a un altre professional.
Són edats orientatives: saltar a peu coix o començar amb la bici sol veure's cap als 5-6 anys, però cada nen porta el seu ritme i pot anar una mica per davant o per darrere.
Segueix explorant
El teu cos no s'arregla sol. Ja ho saps.
La majoria de la gent espera que el dolor sigui insuportable. Per llavors, el que era senzill es converteix en un problema seriós. No siguis d'aquesta majoria. Cita en pocs dies i resposta el mateix dia per WhatsApp.