T'has trencat el lligament croat anterior, t'han operat i surts de l'hospital amb crosses, un genoll que sembla una pilota i moltíssims dubtes: quan tornaré a caminar normal? Quan podré conduir? I tornar a córrer o jugar a futbol?
La recuperació d'un LCA és un dels processos més llargs i exigents de la rehabilitació esportiva, però també un dels que millor pronòstic té quan es fa bé.
T'explico les 5 fases reals del postoperatori, què esperar en cada una i, sobretot, quins errors evitar.
El que llegiràs
– Com és el LCA i per què la ruptura no es cura sola.
– Les 5 fases del postoperatori explicades setmana a setmana.
– Els criteris de progressió que sí que estan validats (no per temps, per funció).
– Quan es pot tornar a córrer, saltar i a l'esport de contacte.
– Per què fins al 30% de les ruptures es reprodueixen mal rehabilitades.
Abans de les fases: què és el LCA i per què s'opera
El lligament croat anterior, conegut com a LCA, és un dels quatre lligaments principals del genoll. La seva funció és evitar el desplaçament cap endavant de la tíbia respecte al fèmur i, sobretot, controlar els moviments de rotació.
Quan es trenca, el més típic després d'un mal recolzament en esports de pivot (futbol, esquí, bàsquet, pàdel), el genoll perd estabilitat rotacional i apareixen episodis de «fallada» o sensació que el genoll cedeix.
La cirurgia consisteix a substituir el lligament trencat per un empelt, que pot ser del mateix pacient (autoempelt, el més habitual, normalment dels isquiosurals o del tendó rotulià) o de donant (al·loempelt).
L'empelt es «transforma» en lligament real durant el primer any, en un procés biològic anomenat lligamentització.
Això explica per què la rehabilitació és tan llarga: no és només recuperar força, és donar temps a l'empelt perquè maduri.
Les 5 fases d'un cop d'ull
| Fase | Termini | Objectiu principal |
|---|---|---|
| 1. Protecció | Setmanes 0-2 | Controlar dolor i inflamació, protegir l'empelt |
| 2. Mobilitat | Setmanes 2-6 | Recuperar rang complet de flexió i extensió |
| 3. Força | Setmanes 6-12 | Recuperar massa i força del quàdriceps |
| 4. Cursa | Setmanes 12-20 | Tornada progressiva al running amb criteris objectius |
| 5. Tornada a l'esport | Mes 6-12 | Canvis de direcció, pivot, esport de contacte |
Fase 1: protecció (setmanes 0-2)
Aquesta fase comença al quiròfan i acaba, aproximadament, a les dues setmanes de l'operació.
L'objectiu principal és controlar el dolor i la inflamació, protegir l'empelt acabat de col·locar i començar a recuperar mobilitat molt a poc a poc.
El normal en aquestes dues primeres setmanes és anar amb crosses, gel diverses vegades al dia (15 a 20 minuts cada 2 hores les primeres 72 hores), una genollera articulada amb bloqueig segons indiqui el cirurgià, i treballs de mobilització passiva molt suaus.
Aquí no es tracta d'«esforçar-se molt». Es tracta de controlar la ferida, aconseguir extensió completa (que el genoll quedi totalment estirat quan el recolzes al llit), començar a activar el quàdriceps amb isomètrics i prevenir els riscos típics del postoperatori: la trombosi venosa, la rigidesa articular i l'atròfia muscular accelerada del quàdriceps.
Fase 2: recuperació de la mobilitat (setmanes 2-6)
A partir de la segona setmana, i sempre amb el vistiplau del cirurgià, es comencen a retirar les crosses progressivament i es treballen els rangs de moviment.
L'objectiu d'aquesta fase és assolir la flexió completa de genoll (al voltant dels 130 graus) i mantenir l'extensió total.
Aquí entra el treball de mobilitzacions articulars, exercicis a la piscina (quan la ferida ja està tancada), bicicleta estàtica sense resistència, i els primers exercicis de propiocepció molt bàsics.
La càrrega progressiva a terra és important: el genoll necessita aprendre a suportar el pes del cos una altra vegada. Una cosa que convé aclarir és que el dolor durant aquesta fase pot ser molt variable.
Hi ha pacients que estan molt bé a les 3 setmanes i d'altres que encara tenen molèsties importants a les 6.
No et comparis amb ningú, cada empelt i cada cos evolucionen al seu ritme.
Fase 3: recuperació de la força (setmanes 6-12)
Aquí canvia el xip. Si les dues primeres fases anaven de protegir i mobilitzar, la tercera va de reforçar.
El quàdriceps, que s'atrofia moltíssim després d'una cirurgia de genoll (pots perdre fins al 30% de massa muscular en poques setmanes), ha de recuperar força per estabilitzar el genoll. Treballem amb exercicis de cadena cinètica tancada (esquats parcials, premsa, pes mort adaptat), bicicleta amb resistència progressiva, exercicis d'equilibri i propiocepció més exigents, i comencem amb treball monopodal.
És habitual sentir-se «gairebé recuperada» en aquesta fase, la qual cosa paradoxalment és un dels moments de més risc: començar a fer coses per a les quals l'empelt i la musculatura encara no estan preparats.
La regla d'or: encara que et trobis bé, no forcis els terminis. La cicatrització biològica de l'empelt necessita el seu temps, no s'accelera amb voluntat.
Fase 4: tornada a la cursa (setmanes 12-20)
A partir del tercer mes, i sempre complint criteris objectius (no només el calendari), es comença el running progressiu.
Els criteris validats que solem aplicar inclouen tenir almenys un 80% de simetria de força entre la cama operada i la sana, absència de vessament articular, rang de moviment complet i bon control en exercicis de salt monopodal.
Es comença amb cursa contínua suau en superfícies toves, es va progressant a canvis de ritme, i a partir del 4t o 5è mes s'introdueixen canvis de direcció i treball pliomètric bàsic.
Aquesta fase és exigent i requereix supervisió constant, perquè és el moment de més risc d'«excés de confiança».
Si t'interessa aprofundir en els criteris de progressió, la guia clínica de l'AAOS sobre rehabilitació de LCA ofereix protocols basats en l'evidència.
Fase 5: tornada a l'esport (mes 6-12)
A partir del sisè mes, en condicions òptimes, es comença a plantejar la tornada a l'esport.
La paraula clau és «es planteja», no «es torna».
El criteri de temps (6 mesos) és només una referència; la decisió real es basa en proves funcionals: tests de salt (single hop test, triple hop test), simetria de força superior al 90%, capacitat de fer canvis de direcció sense simptomatologia i, no menys important, confiança psicològica.
A la consulta fem servir qüestionaris validats com l'ACL-RSI per mesurar la confiança, perquè el cap triga més que el lligament a estar a punt.
La tornada a l'esport de contacte i pivot (futbol, bàsquet, esquí) se sol situar entre els 9 i els 12 mesos, i les dades demostren que tornar abans dels 9 mesos multiplica per 4 el risc de re-ruptura.
Per això, a Fisiomove tractem lesions de genoll amb un plantejament per criteris i no per calendari.
Important: si presentes algun d'aquests símptomes durant el postoperatori, contacta urgentment amb el teu cirurgià o vés a urgències:
· Inflor molt important del panxell, dolor en estirar el peu cap amunt o calor local (possible trombosi).
· Febre sostinguda després dels primers dies.
· Envermelliment, supuració o augment de calor a la ferida quirúrgica.
· Dolor sobtat intens que abans no hi era i no cedeix amb analgèsia.
· Sensació de fallada o «salt» al genoll durant un moviment.
· Pèrdua brusca del rang de moviment que ja tenies recuperat.
A Fisiomove t'acompanyem durant tot el procés, però aquests senyals són senyals d'alarma que requereixen valoració mèdica urgent.
- Fisioterapeuta · col. 11686
- Podòloga · col. 2240
- Professora · Grau de Podologia (UB)
T'has operat del LCA o ho faràs aviat?
La rehabilitació marca la diferència entre tornar al 100% o quedar-te amb molèsties per sempre.
A Fisiomove acompanyem tot el procés, fase a fase, amb criteris validats.
📍 Plaça Cívica · Campus UAB · Bellaterra · 50€ la sessió, sense sorpreses
Et pot interessar
Lesions de genoll
LCA, meniscos, condromalàcia
Estudi biomecànic
Anàlisi de la trepitjada i la marxa
Plantilles personalitzades
Per a postoperatoris amb compensacions
Preguntes freqüents
Per a cotxes automàtics amb el genoll dret operat, l'habitual són 4 a 6 setmanes. Si el cotxe és de canvi manual, sol ser entre les 6 i 8 setmanes.
La condició és poder fer una frenada d'emergència amb seguretat.
Cada un té avantatges i inconvenients i la decisió la pren el cirurgià segons el teu perfil.
El d'isquios sol tenir menys seqüeles a la zona de l'empelt, el rotulià dona una fixació inicial més sòlida però pot deixar més molèsties anteriors. Els resultats a llarg termini són comparables.
La majoria de pacients tornen al seu nivell previ, però no tots. Les dades parlen d'un 65 a 85% que tornen al mateix nivell, i un 50 a 60% que reprenen l'esport de contacte al mateix nivell competitiu.
La rehabilitació ben feta eleva molt aquestes xifres.
No sempre, però en pacients amb alteracions biomecàniques prèvies (peus molt plans o cavus, rotacions de maluc) sí que aporten estabilitat i ajuden a no sobrecarregar el genoll.
Ho valorem a la consulta cas per cas.
Segueix explorant
El teu cos no s'arregla sol. Ja ho saps.
La majoria de la gent espera que el dolor sigui insuportable. Per llavors, el que era senzill es converteix en un problema seriós. No siguis d'aquesta majoria. Cita en pocs dies i resposta el mateix dia per WhatsApp.