Epicondilitis: el colze del pàdel i el tennis (com es tracta de debò)

Fa setmanes que notes un dolor a la part externa del colze, just on es recolza el braç. Probablement tens una epicondilitis. Va començar com una molèstia lleu després dels partits de pàdel del cap de setmana, vas pensar que era cansament, i ara ja et fa mal en escórrer un drap, obrir el pot del cafè o agafar la bossa de la compra.

L'epicondilitis es coneix popularment com a «colze del tennista», tot i que a Catalunya, amb gairebé 30.000 federats de pàdel, s'ha convertit sobretot en el colze del jugador de pàdel.

T'explico què és de debò l'epicondilitis, com es distingeix d'altres dolors del colze, i quin tractament sí que està avalat per l'evidència.

El que llegiràs

– Per què «tendinitis» del colze és un nom incorrecte.
– La diferència entre epicondilitis i epitrocleïtis (i per què importa).
– Per què el repòs sol no funciona.
– El protocol de càrrega progressiva que SÍ que té evidència.
– Quan pots continuar jugant i quan aturar-te.

"Tendinitis del colze" és un nom incorrecte: realment és tendinopatia

Començo aclarint un concepte que canvia tot el tractament. Durant dècades es va anomenar «tendinitis» qualsevol dolor de tendó, assumint que hi havia inflamació. Les biòpsies i la investigació moderna han demostrat que, en la majoria dels casos crònics del colze, no hi ha inflamació cel·lular clàssica, sinó una alteració estructural del col·lagen del tendó.

Això s'anomena tendinopatia, i té una conseqüència pràctica directa: els antiinflamatoris sols no resolen el problema, i de fet, presos de manera continuada, poden interferir amb la cicatrització.

El que el tendó necessita no és desinflamar-se, sinó reorganitzar i reforçar la seva estructura, i això només s'aconsegueix amb càrrega mecànica progressiva. És a dir, exercici específic ben dosificat.

Epicondilitis vs epitrocleïtis: dolor del colze "per fora" o "per dins"

Abans de ficar-nos amb el tractament, convé distingir les dues formes més típiques de dolor crònic de colze en esportistes de raqueta. Totes dues s'anomenen popularment «colze del tennista», però són coses diferents i es tracten de manera diferent.

Característica	Epicondilitis (lateral)	Epitrocleïtis (medial)
Nom popular	Colze del tennista / del pàdel	Colze del golfista
Localització del dolor	Cara externa del colze	Cara interna del colze
Músculs afectats	Extensors del canell i dels dits	Flexors del canell i pronador
Gest que fa mal	Revés (especialment amb el canell fluix)	Drive amb efecte liftat, servei
Test clínic	Test de Cozen positiu	Test de flexió resistida positiu
Freqüència en pàdel	Molt freqüent	Freqüent

Per què el pàdel produeix tantes epicondilitis

El pàdel té diverses particularitats que disparen la incidència d'epicondilitis comparat amb altres esports. La pala és més petita que una raqueta de tennis i se subjecta amb una empunyadura més tancada, cosa que augmenta la tensió als tendons del colze.

La pilota té menys pressió i rebota pitjor, cosa que obliga a «treure» la pilota amb el canell i l'avantbraç en molts cops, especialment la sortida de paret. Els partits amateurs duren d'1 a 2 hores amb poca pausa entre cops, i generen un volum acumulat molt alt.

La tècnica defectuosa, colpejar amb el canell fluix, no acompanyar el cop amb el cos, sobrecarrega directament els tendons epicondilis. I, no menys important, el canvi de pala. Cada vegada que canvies a una pala més dura o més pesada del que el teu colze està acostumat, t'exposes a sobrecarregar abans d'adaptar.

La combinació de tots aquests factors explica per què Catalunya, amb el seu nombre massiu de jugadors de pàdel, té tantes epicondilitis a les consultes de fisioteràpia.

El protocol que SÍ que funciona: càrrega progressiva

L'evidència més sòlida per a l'epicondilitis crònica és als protocols de càrrega progressiva amb exercici excèntric, generalment combinat amb teràpia manual i, quan hi ha punts gallet actius, punció seca per a la musculatura epicondília.

L'exercici clàssic, excèntrics d'extensors del canell amb manuella lleugera, requereix 3 sèries de 15 repeticions, 2 vegades al dia, durant almenys 8 a 12 setmanes. La progressió és la clau: cada setmana s'afegeix una miqueta més de càrrega si el dolor no augmenta.

Els protocols més moderns (Heavy Slow Resistance, HSR) fan servir càrregues més altes i moviments més lents, amb resultats almenys igual de bons en menys sessions per setmana. Si t'interessa aprofundir, el British Journal of Sports Medicine sobre epicondilitis recull la revisió sistemàtica més actualitzada.

Les infiltracions de corticoides, que durant anys van ser el tractament estrella, estan molt qüestionades: alleugen a curt termini però empitjoren el pronòstic a 1 any. Les ones de xoc tenen una evidència raonable com a segona línia quan la càrrega progressiva no és suficient.

Important: si presentes algun d'aquests símptomes, no és una epicondilitis típica i necessita valoració:

· Formigueig o pèrdua de sensibilitat als dits (pot indicar atrapament nerviós).
· Pèrdua de força per estendre el canell o els dits.
· Dolor nocturn intens que desperta del son.
· Inflor visible o calor local al colze.
· Dolor sobtat després d'un cop o una caiguda.
· Bloquejos articulars o cruixits dolorosos.

En aquests casos pot haver-hi atrapament del nervi interossi posterior, sinovitis, o lesions intraarticulars que requereixen un altre tipus de tractament. Valoració professional com més aviat millor.

He de deixar de jugar a pàdel o no?

Aquesta és la pregunta del milió a la consulta. La resposta curta és «depèn del nivell de dolor».

El sistema validat, igual que en altres tendinopaties, es basa en l'escala visual del dolor. Si el teu dolor durant el partit i l'endemà està entre 0 i 3 sobre 10, pots continuar jugant mantenint el volum. Si està entre 4 i 5, continues però redueixes els partits un 30 a 50%, menys minuts, menys partits per setmana. Si passa de 6, atures temporalment i mantens l'activitat amb cross-training (bici, natació, força del tren inferior).

La regla complementària: el dolor de l'endemà del partit NO ha de ser superior al del dia anterior. Si augmenta, has fet massa.

El que NO cal fer és «jugar a través del dolor» com es recomanava fa anys. Això porta a tendinopaties cròniques que triguen anys a resoldre's i, en casos extrems, a ruptures tendinoses que requereixen cirurgia.

Readaptació al pàdel: com tornar bé

Un cop controlat el dolor amb fisioteràpia, la fase final, la més descuidada, és la readaptació a l'esport. Aquí entra el treball de força específica per a jugadors de pàdel: enfortiment del maniguet dels rotadors, estabilització escapular, força d'avantbraç i d'agafada, treball de core per reduir la dependència del braç en els cops.

Això no es fa amb sessions de fisioteràpia tradicional, es fa amb entrenament específic supervisat. Al nostre centre col·laborador Clínica PROA Sabadell oferim entrenament personal adaptat per a la readaptació esportiva després de lesions del membre superior.

La fórmula que millor funciona segons la meva experiència és: fisioteràpia amb mi a Bellaterra per resoldre el dolor, després readaptació de força a PROA Sabadell, tornada progressiva al pàdel amb criteris objectius, no només «ja no em fa mal». PROA és a l'Av. Onze de Setembre, 38, amb bona connexió des de Cerdanyola, Sant Cugat, Rubí, Barberà, Sant Quirze, Ripollet i Badia.

A Fisiomove, a més, tractem lesions d'espatlla que moltes vegades s'associen a l'epicondilitis, perquè el colze compensa quan l'espatlla no funciona bé.

Preguntes freqüents sobre l'epicondilitis

Quant triga a curar-se una epicondilitis?

Amb un tractament ben fet, l'habitual són de 8 a 12 setmanes per als casos crònics. Els casos recents milloren més ràpid. Sense un tractament adequat, es pot cronificar durant anys.

Serveix la cinta o el braçalet epicondilar?

Com a mesura puntual durant un partit, pot ajudar a reduir el dolor immediat modificant el punt de tensió. Com a tractament real, no resol res. És un pedaç, no una solució.

Influeix la pala de pàdel?

Depèn de quina facis servir. Si fas servir una pala molt dura (alta duresa d'escuma, FCS molt elevat) i tens epicondilitis recurrent, sí que convé revisar-la per una pala més tova. La pala correcta per al teu nivell i el teu colze és part del tractament, no un detall menor.

Funcionen les ones de xoc?

L'evidència és mixta. Funcionen millor que les infiltracions de corticoides a mitjà termini, però pitjor que un bon protocol de càrrega progressiva. Reservades per a casos resistents que no responen a l'exercici ben fet durant 12 setmanes.

Quan hauria de demanar cita?

Si fa més de 4 setmanes que tens dolor al colze malgrat reduir els partits, si els analgèsics cada vegada t'alleugen menys, o si afecta activitats quotidianes com obrir ampolles o carregar pes. Com més aviat comencis, millor pronòstic.

Fa setmanes que tens dolor al colze i no et deixa jugar a pàdel?

A Fisiomove tractem l'epicondilitis amb protocols basats en l'evidència: càrrega progressiva, teràpia manual i punció seca. La readaptació esportiva la fem al nostre centre col·laborador Clínica PROA Sabadell.

📍 Fisiomove · Plaça Cívica · Campus UAB · Bellaterra · 50€ la sessió

📍 Clínica PROA · Av. Onze de Setembre, 38 · Sabadell (readaptació)