Va començar com un dolor lleu a l'espatlla fa uns mesos, vas pensar que era una contractura i li vas donar temps. Ara no pots posar-te el sostenidor, arribar a la lleixa alta de l'armari, ni dormir del costat afectat. Si això et sona, el que tens probablement és una espatlla congelada, també anomenada capsulitis adhesiva.
És una de les patologies més frustrants de l'espatlla, no perquè sigui greu (que no ho és), sinó perquè dura molt i, durant mesos, sembla que res no la millora.
La bona notícia és que té cura espontània en gairebé tots els casos.
La dolenta és que passa per tres fases molt diferents i convé saber en quina estàs per no equivocar-te de tractament.
El que llegiràs
– Què és exactament una espatlla congelada i per què s'anomena així.
– Les 3 fases (dolorosa, rígida, recuperació) i quant dura cadascuna.
– Per què els estiraments agressius en la fase 1 empitjoren el quadre.
– Quins tractaments sí que marquen la diferència.
– Els senyals que no és una espatlla congelada típica.
Què és exactament una espatlla congelada?
La capsulitis adhesiva, coneguda popularment com a espatlla congelada, és una inflamació de la càpsula articular de l'espatlla que provoca que aquesta càpsula s'engruixeixi, es torni fibròtica i limiti dràsticament el moviment.
La càpsula de l'espatlla és com un guant elàstic que envolta l'articulació: quan funciona bé, et permet moure el braç en totes direccions. En l'espatlla congelada, aquest guant es torna rígid i, encara que tu vulguis moure el braç, la mateixa càpsula ja no t'ho deixa.
És important distingir-la d'altres patologies: aquí no hi ha ruptura de tendó, no hi ha lesió muscular, no hi ha artrosi.
La limitació del moviment està causada per la càpsula, i per això s'anomena capsulitis.
Apareix sense causa clara en molts casos (capsulitis primària), encara que també pot aparèixer després d'un traumatisme, una cirurgia o ser secundària a diabetis, problemes tiroïdals o altres patologies.
Les 3 fases d'un cop d'ull
Abans d'entrar en detall, aquesta és la visió general.
Els terminis són orientatius i se solapen entre si.
L'important és identificar en quina fase predomina el teu quadre perquè el tractament canvia molt.
| Fase | Durada típica | Símptoma dominant | Enfocament |
|---|---|---|---|
| 1. Dolorosa (freezing) | 2 a 9 mesos | Dolor intens, sobretot nocturn | Controlar dolor, NO forçar moviment |
| 2. Rígida (frozen) | 4 a 12 mesos | Rigidesa, limitació funcional | Mobilitzacions actives, guanyar rang |
| 3. Recuperació (thawing) | 5 a 24 mesos | Recuperació progressiva | Readaptació funcional i força |
Les 3 fases en detall
Aquesta patologia té una característica molt peculiar: passa per tres fases ben definides i, segons en quina estiguis, el tractament és completament diferent.
Confondre-les és un dels errors més típics.
Fase 1: fase dolorosa o "freezing" (2 a 9 mesos)
Aquesta primera fase es caracteritza, sobretot, pel dolor.
El moviment encara és relativament possible, tot i que comença a haver-hi limitacions. El dolor augmenta de nit, et desperta quan gires cap al costat afectat, i es nota intens amb qualsevol moviment brusc. Aquí l'error més comú, i molt greu, és forçar estiraments agressius pensant que «cal moure per no encarcarar-se».
Això no funciona: només augmenta la inflamació de la càpsula i prolonga la fase dolorosa.
En aquesta fase, el que sí que ajuda és controlar el dolor (medicació, fisioteràpia analgèsica, aplicació de fred o calor segons prefereixi el pacient), mantenir mobilitat passiva molt suau dins del rang sense dolor, i, en alguns casos seleccionats, infiltració de corticoides intraarticulars.
La paciència és clau.
Fase 2: fase rígida o "frozen" (4 a 12 mesos)
Aquí el dolor disminueix notablement, però la rigidesa és la protagonista.
L'espatlla està com bloquejada: no pots elevar el braç, no pots posar-te el sostenidor, no pots pentinar-te sense dolor. La càpsula està fibròtica i la prioritat ja no és controlar el dolor (que ja està més controlat), sinó recuperar mobilitat.
En aquesta fase sí que entren les tècniques de fisioteràpia més actives: mobilitzacions articulars específiques, exercicis de mobilitat assistida, punció seca per a musculatura periescapular (perquè tota la musculatura compensatòria sol estar molt contracturada), i treball actiu progressiu.
Aquesta és la fase en què més es nota el treball a la consulta.
A Fisiomove tractem lesions d'espatlla amb un plantejament adaptat a la fase concreta del pacient.
Fase 3: fase de recuperació o "thawing" (5 a 24 mesos)
La mobilitat va tornant de mica en mica, el dolor gairebé ha desaparegut i la força també comença a recuperar-se.
Aquesta fase pot durar molt, però és la més agraïda en termes de progrés visible.
Aquí el treball és de readaptació funcional: exercicis de força progressiva, recuperar gestos del dia a dia i, si és esportista, tornada progressiva a l'esport.
L'objectiu és no quedar-te amb seqüeles, que és el que passa quan la rehabilitació es descuida en aquesta fase final.
Per què dura tant i què diu l'evidència
Aquí ve una veritat incòmoda. L'espatlla congelada es cura, sí, però triga. L'evolució natural sense cap tractament és d'entre 1 i 3 anys.
Amb tractament ben fet, s'escurça significativament, especialment en la fase 2, però no es «cura» en 4 sessions. La guia clínica del NICE sobre capsulitis adhesiva recopila l'evidència disponible i deixa clar que la majoria de pacients recuperen funcionalitat completa, però el procés és llarg.
L'important és no desesperar-se, no abandonar el tractament al primer estancament, i entendre que cada fase té el seu temps.
Errors típics que prolonguen la recuperació
El primer error, i el més car, és forçar estiraments en fase dolorosa. Això no accelera res, ho prolonga.
El segon és desistir del tractament per no veure millora ràpida. L'espatlla congelada demana constància: 2 a 3 mesos de tractament com a mínim per començar a veure canvis estables.
El tercer és centrar-se només en l'espatlla sense valorar la resta: coll, escàpula, columna toràcica, tot influeix.
I el quart és no buscar la causa subjacent. En diabètiques, per exemple, controlar bé la glucèmia ajuda al pronòstic de la càpsula.
- Fisioterapeuta · col. 11686
- Podòloga · col. 2240
- Professora · Grau de Podologia (UB)
La teva espatlla porta setmanes adolorida i rígida?
L'espatlla congelada té tractament, però la fase concreta canvia totalment l'enfocament.
A Fisiomove valorem en quina estàs i et dissenyem un pla adaptat.
📍 Plaça Cívica · Campus UAB · Bellaterra · 50€ la sessió, sense sorpreses
Et pot interessar
Preguntes freqüents
No. La immensa majoria es resolen completament, encara que triguin. Però la rapidesa de la recuperació depèn molt de fer bé el tractament en cada fase.
En fase 1 (dolorosa) tenen evidència raonable per reduir el dolor i permetre començar a moure's. En fases posteriors, la seva utilitat és menor.
La cirurgia (mobilització sota anestèsia o alliberament capsular artroscòpic) està reservada a casos molt resistents, després de molts mesos de tractament conservador sense resultats. No és la primera opció.
En molts casos no s'identifica una causa clara. Hi ha factors associats: edat entre 40 i 60, sexe femení, diabetis, problemes tiroïdals, traumatisme previ o immobilització. És més freqüent del que es pensa.
Com més aviat, especialment si portes més de 6 setmanes amb dolor i limitació progressiva sense causa clara. Començar aviat evita complicacions i escurça el procés.
Segueix explorant
El teu cos no s'arregla sol. Ja ho saps.
La majoria de la gent espera que el dolor sigui insuportable. Per llavors, el que era senzill es converteix en un problema seriós. No siguis d'aquesta majoria. Cita en pocs dies i resposta el mateix dia per WhatsApp.