Fa setmanes que notes un dolor a la part interna de la canyella en córrer, que comença en escalfar i va a més amb els quilòmetres. Has augmentat el volum d'entrenament últimament, has canviat de sabatilles o de superfície, i el dolor ja t'obliga a parar.
El més probable és que tinguis periostitis tibial, una de les lesions més freqüents en corredors principiants i en persones que augmenten el volum sense una progressió adequada.
El que llegiràs
– Què és exactament la periostitis tibial i per què fa mal.
– Factors principals que la provoquen.
– Com distingir-la de la fractura per estrès.
– Tractament conservador amb evidència.
– Com tornar a córrer sense recaure.
Què és la periostitis tibial
La periostitis tibial és la irritació del periosti (la capa que recobreix l'os) a la cara medial o posterior de la tíbia, just on s'insereixen diversos músculs de la cama (tibial posterior, soli, flexors dels dits).
Quan l'impacte repetit del córrer supera la capacitat del periosti per adaptar-se, apareix la inflamació local i el dolor característic: a la cara interna de la canyella, en una zona allargada d'uns centímetres, que empitjora amb l'activitat i millora amb el repòs.
És una lesió que avisa: si la ignores i continues entrenant igual, pot progressar cap a una fractura per estrès, molt més seriosa i amb temps de recuperació de diversos mesos.
Factors que la provoquen
La periostitis tibial gairebé mai té una sola causa. És la suma de diversos factors.
| Factor | Per què influeix |
|---|---|
| Augment brusc de volum | L'os no té temps d'adaptar-se |
| Pronació excessiva mantinguda | Sobrecàrrega del tibial posterior |
| Sabatilles inadequades o gastades | Amortiment insuficient |
| Superfície dura (asfalt) | Més impacte que terra o pista |
| Debilitat de maluc i core | Mala absorció d'impacte en cadena |
Periostitis vs fractura per estrès: la diferència clau
Aquesta distinció és crítica perquè canvia el tractament totalment. La periostitis fa mal en una zona allargada (diversos centímetres) de la cara interna de la tíbia, i millora clarament en parar de córrer. La fractura per estrès fa mal en un punt molt concret (1-2 cm), fa mal en palpar aquest punt exacte, persisteix amb el repòs i pot fer mal fins i tot en caminar.
Davant del dubte, especialment si el dolor és puntual i es manté en repòs, convé fer una prova d'imatge (idealment ressonància, les radiografies no detecten fractures per estrès primerenques). La fractura per estrès requereix repòs esportiu de diverses setmanes a mesos.
Si t'interessa l'evidència, aquesta revisió del British Journal of Sports Medicine sobre dolor tibial en corredors recull els criteris diagnòstics actualitzats.
Tractament que sí que funciona
El tractament conservador de la periostitis tibial ben fet resol la majoria de casos en 4-8 setmanes. Inclou diverses intervencions combinades.
En fase aguda, reduir o suspendre la cursa (no repòs absolut: cross-training amb bici o piscina). Gel local 15 minuts diverses vegades al dia, especialment després de l'activitat. Teràpia manual, tècniques miofascials sobre el tibial posterior, el soli i el bessó. Punció seca en punts gallet actius quan n'hi ha.
En fase de millora: enfortiment progressiu de tibial posterior, soli, gluti mitjà (clau en la cadena) i core. Treball de propiocepció. Anàlisi de la trepitjada i, si està indicat, prescripció de plantilles personalitzades. A Fisiomove tractem lesions de peu i turmell incloent-hi la periostitis amb un plantejament integral.
Important: consulta sense demora si:
· Dolor molt localitzat en un punt concret que persisteix en repòs (descartar fractura per estrès).
· Inflor visible mantinguda a la zona.
· Dolor que apareix de nit en repòs.
· Dolor que empitjora malgrat reduir el volum d'entrenament.
· Aparició després d'un canvi brusc d'activitat sense causa aparent.
· Dona jove amb amenorrea (risc de tríada de l'atleta i fractures per estrès).
Aquestes situacions requereixen valoració professional amb prova d'imatge per descartar fractura per estrès o altres patologies.
- Fisioterapeuta · col. 11686
- Podòloga · col. 2240
- Professora · Grau de Podologia (UB)
Et fa mal la canyella en córrer i no saps si parar o continuar?
A Fisiomove valorem la periostitis amb tests específics, descartem la fractura per estrès si aplica, i apliquem tractament integral amb pla de tornada a córrer progressiu.
📍 Plaça Cívica · Campus UAB · Bellaterra · 50€ la sessió
Et pot interessar
Lesions de peu i turmell
Periostitis, fascitis, tendinopaties
Estudi biomecànic
Anàlisi completa de la trepitjada
Errors en començar a córrer
Com no lesionar-te com a principiant
És el teu cas? T'ho valorem i tractem a consulta:
Preguntes freqüents
L'habitual són 2-4 setmanes sense córrer en periostitis aguda, mantenint el cross-training. Després de tornar amb CACO (caminar-córrer), altres 4-6 setmanes per tornar al volum previ.
Si hi ha alteració biomecànica clara (pronació excessiva, peu amb descompensació), sí. Sense alteració biomecànica, no aporten tant. La valoració es decideix després de l'estudi de la trepitjada.
El gel ajuda a curt termini per al dolor. Les mitges compressives poden alleujar però no resolen el problema. Són complements, no tractament.
Sí, totalment recomanat. Mantenen el cardio sense generar l'impacte que provoca la periostitis.
Tan bon punt el dolor aparegui de manera recurrent, especialment si no remet amb descans parcial. Com més aviat, millor pronòstic i menys temps d'aturada.
Segueix explorant
El teu cos no s'arregla sol. Ja ho saps.
La majoria de la gent espera que el dolor sigui insuportable. Per llavors, el que era senzill es converteix en un problema seriós. No siguis d'aquesta majoria. Cita en pocs dies i resposta el mateix dia per WhatsApp.